Invisibles. Nuestro director….¡Pep Ricart!
Nos hemos propuesto ir contando todo lo relacionado con «Invisibles. Los niños del Tiempo». El musical con el que vamos a celebrar nuestro décimo aniversario. Hoy le toca el turno a nuestro director: Pep Ricart
Pep, con el que nos pusimos en contacto a principio de curso, no dudo ni un instante en sumarse a nuestra aventura. Según nos cuenta, le entusiasmó la idea desde el primer momento. Elaborar un musical profesional con y para niños no profesionales se convirtió en un auténtico reto que ya va tomando forma.
Ricart, para los que no lo conocéis, si es que queda alguien en esta ciudad que no lo conozca, es un reputado actor de teatro y televisión y también se ha ganado una reputación como director de escena.
Formado en la compañía Moma Teatre, dirigida per Carles Alfaro, inicia su trabajo en el teatro profesional con «Basted» al que seguirán otras interpretaciones en la compañía como «El cas Woyzeck», «La cantant calba», o «El muntaplats. Ha colaborado, también, de manera intensa en la Companyia Teatre Micalet con actuaciones en espectáculos tan importantes como «Ballant, ballant», «L’hostalera», o «Don Juan», entre otros. En la televisión le recordaréis por sus papeles en series como “Herència de Sang”, “A flor de pell” o “L’ Alqueria Blanca”
Como director teatral destacan sus trabajos en obras como “Dani i Roberta», de John Patrick Shanley i «Nocturns» de Paco Zarzoso con la Compañía Debarrani de la que es fundador.
Con él hemos charlado para que nos contara de primera mano como decidió embarcarse en esta aventura y qué esta suponiendo para él.
Què va ser el primer que vas pensar quan t’explicarem la nostra idea?
Vaig pensar que pagava la pena preparar un sopar a la fresca per parlar-ne més i més.
Què et fa acceptar un encàrrec com a est?
La il·lusió d’una bogeria com és la de posar en peu un musical amb infants i joves.
Com és treballar amb tanta gent en escena i a més, xiquets i fins i tot bebès?
És estimulant i estressant alhora. Hi ha moments màgics i d’altres en els que em manquen recursos per ordenar els intèrprets en l’espai, per assajar l’escena amb una certa continuïtat dramàtica. Feia molt de temps que no compartia escenari amb xiquets i xiquetes. No es pot interpretar a mitges amb ells, perquè per a ells i elles açò és realment el joc que tantes vegades se’ns demanda als professionals.
Com definiries Invisibles?
És un original espectacle musical, finalment optimista, per uns temps de guerres en sordina i insolidaritat generalitzada.
Què ho diferencia dels altres musicals que has dirigit o d’aquells que podem veure en els escenaris actualmente?
La diferència fonamental està en els seus vertaders protagonistes: infants i joves que, s’enfronten a la verinosa responsabilitat d’actuar, ballar i cantar per un públic de qualsevol edat.
Què li diries a les persones que estan indecises perquè acudiren a la representació?
Que no trobaran una ocasió millor per gaudir d’una singularitat escènica com aquesta.